Les arrels de les oliveres

Aquesta novel·la barreja fets de la postguerra d’Espanya amb detalls de thriller i escenaris en que l’acció s’entén des d’una vessant mentalista o parapsicologia. Així doncs no és només una novel·la política, o una novel·la romàntica, o una novel·la negra, o una novel·la mentalista, tot i que la trama es mou dins d’aquests engranatges. Entre oliverars, ametllers i la humilitat d’un poble de la Ribera d’Ebre, Bregues, comença la saga de Cal Roig que acompanyarem durant tres generacions, fins l’eclosió amb el retorn d’en Cesc al poble i al llegir la darrera carta d’en Francesc. Els personatges reflecteixen una etapa molt determinada de la Història d’Espanya, i així veurem com es remouen aspectes interiors de cadascun tal com si volguessin justificar-se, fins el punt que faran dubtar al lector sobre l’ètica dels sentiments o fins i tot si la brutalitat pot acceptar-se quan és per una causa raonable. Entre la llarga llista de personatges sobresurten la Carme i en Francesc. Fills de la República llibertària del 1931 sofriran el retruny de la guerra i hauran de malviure una vergonyosa postguerra, enfront d’uns vencedors que agombolats per una dictadura cruel vers els vençuts, els deixaran unes ferides que mai més no seran exhaurides. D’aquestes ferides naixeran els odis i les revenges que s’encetaran al poble i esclataran tràgicament a la Barcelona dels seixanta. En Cesc, el fill de la Carme i en Francesc, serà l’element d’unió entre ambdues etapes i el que ens durà, arrossegat per un fil invisible i mental, cap un final misteriós i inesperat. L’arribada a Barcelona i el reviscolar d’una Carme venjativa contra tots aquells que l’han maltractat al poble, i la recerca del pare per la part d’en Cesc, amb el vincle màgic que s’estableix entre pare i fill, condueix la trama per uns verals insospitats i inexplicables. Al final l’influx d’un poder desconegut, llegat per generacions anteriors, fa preguntar-nos si tot el que succeeix és allò què és, o si al voltant d’una vida en pot coexistir una altra de paral·lela, o si potser pot haver un poder paranormal que s’interposi en el camí de la vida i la mort. A vegades no tot té una explicació coherent excepte si s’accepta que altres forces desconegudes rauen a l’entorn nostre.